I
Si anessis
tan lluny que no et sabés
tampoc ningú sabria el meu destí,
cap altre llavi no em tendria pres
però amb el teu nom faria el meu camí.
Um ram de noies no em fóra conhort
ni la cançó sota el dring de la copa,
vaixells de guerra vinguessin al Port
prou hi aniria, mariner de popa.
Si jo posava la bandera al pal
i era molt alta, t'hi veuria a dalt.
II
Mocador d'olor
que la teva sina
acostava al cor:
com que et sap l'enyor
i et sap la pell fina
tremola d'amor.
Mocador d'olor
fragant tarongina.
com li bat el cor!
III
I el seu esguard damunt el meu esguard
sóc presoner
que la vull presonera:
aquest matí que una flor m'ha posat
li deia així
baixet
a l'orella:
sota els teus ulls, és un bes el que em plau:
IV
I el vent deixava dintre la rosella
granets de blat com espurnes de sol
només per dir com és la boca d'Ella:
com la neu rosa als pics
quan surt el sol
V
Seré a ta cambra amiga, que ningú no ho sabrà:
Cupidell a la portam'obrirà
i tancarà.
Entremaliat i destre serà Ell qui et prendrà.
I si Tu ets temerosa
no et deixarà cridar.
VI
Visca l'amor que m'ha donat l'amiga
fresca i polida come un maig content!
visca l'amor
l'he cridada i venia
tota era blanca com un glop de llet.
Visca l'amor que m'ha donat l'amiga
que Ella també es delia:
visca l'amor:
la volia i l'he pres.
|
I
Si fueses lejos
tan lejos que no te supiese
nadie sabría tampoco mi destino,
ningún labio me ataría
pero con tu nombre haría mi camino.
Un ramo de muchachas no me consolaría
ni la canción con el tintineo de la copa,
barcos de guerra que viniesen al puerto
con ellos me iría, marinero de popa.
Si yo pusiera la bandera en el mástil
y fuera muy alta, te vería en ella.
II
Pañuelo oloroso
que en tu pecho
se acercaba al corazón:
así conoce tu pena
y sabe de tu fina piel
trémula de amor.
Pañuelo oloroso
fragante azahar,
¡cómo te late el corazón!
III
Y su mirada sobre mi mirada
es prisionera
mas prisionera la quiero:
esta mañana una flor me has dado
y le decía así
bajo bajito
al oído:
baja tus ojos, que es un beso lo que me gusta:
IV
Y el viento dejaba dentro de la amapola
granitos de trigo como destellos de sol
solamente para decir cómo es tu boca:
igual que la nieve rosa de los picos
cuando sale el sol.
V
Iré a tu alcoba, amiga, nadie lo sabrá:
Cupido la puerta me abrirá
y cerrará.
Juguetón y experto será él quién te tomará.
Y si tienes miedo
no te dejará gritar.
VI
¡Viva el amor que me ha dado la amiga
fresca y limpia como el alegre mayo!
Viva el amor
pues la llamé y vino a mí
tan blanca como un chorro de leche.
Viva el amor, que me ha dado la amiga
que también gozaba;
viva el amor;
la quise y la tomé.
Escaneado y Traducido 2002
|